logoSign upLog in
Eva Ferré Ibarz

Eva Ferré Ibarz

Avui, mentre feia el cafè, l’amo del bar i una client xerraven. Xerraven en veu tan alta que era impossible no escoltar-los.

La client li aconsellava liquidar els seus empleats cada any, de forma que així mai tindria que pagar “finiquitos” i no tindria que formar personal nou cada dos per tres.

Ell defensava la postura de contractar temporalment algú i no renovar mai el contracte, perquè –en les seves paraules- En un any no coneixes algú. Es veu que considerava les relacions laborals com el matrimoni tu...com tothom sap, posar cafès requereix un doctorat i treballar per un altre, un jurament de fidelitat eterna...

No pretenc faltar ningú amb aquest comentari. Cal ser respectuosos amb totes les professions. La professió de cambrer no és gens fàcil. Requereix paciència, una certa habilitat i unes certes condicions personals. No tothom val per fer-la. Com qualsevol altra feina. Ara d’aquí a necessitar anys de prova per ser un treballador acceptable, hi va un tros.

El problema és que la cultura empresarial en aquest país sovint no és ni cultura ni empresarial. L’autònom no es veu com un empresari sinó com un treballador a qui tothom posa traves –i s’ha de reconèixer que no li falta raó-. Massa sovint l’autònom és l’ase dels cops.

L’autònom ha de suportar una quota cada mes, tant si ven com si no. A banda de les despeses pròpies de negoci, ha de suportar totes les taxes i impostos que l’Administració tingui a bé imposar-li. I aquesta sovint ho fa sense tenir en compte de forma suficient la seva situació.

Quan aquest autònom, acostumat al maltractament de l’Administració es veu en la posició de contractar, ho fa amb por. Ho fa amb por perquè, pel que fa a la protecció, la posició dels seus treballadors serà, sens dubte molt millor a la seva. Fins i tot ara que van maldades.

L’amo del bar deia que el que calia fer és eliminar els finiquitos, o que els pagués l’Estat. Au, vinga! Penalitzem el treballador! –perquè l’Estat no fa cara de voler ajudar gaire, oi?

Doncs no, senyor del bar. Traspassar la inseguretat al treballador no és la solució, tot i que hi hagi empresaris que ho pretenguin. És l’empresari qui ha decidit crear empresa, qui suporta el risc i ventura del seu negoci...i qui s’emporta els beneficis quan n’hi ha.

I senyor amo del bar...un treballador a qui es tracta bé, amb qui es compleix la llei, al que es respecta, no serà mai creditor d’un finiquito per acomiadament improcedent. Perquè la improcedència deriva de que l’empresari hagi fet les coses malament. No d’un incompliment del treballador.

Per tant, senyor del bar, assessori’s. Faci les coses bé. Sàpiga quines són les seves opcions. Perquè contractar algú amb contracte temporal “por si me sale rana” li acabarà portant problemes. Hi ha uns supòsits concrets per fer contractes temporals i cap inclou granotes.

Conegui el conveni que regula la professió. Cal saber a què atenir-se.

Deixi’s assessorar per avaluar quines són les seves necessitats reals i quins són els costos que comporta contractar un treballador.

En definitiva, consulti un gestor. Hi sortirà guanyant. Segur.

Relevant